Ja no puc més! gestió de l’angoixa

Ja no puc més!

Gestió de l’angoixa, l’ansietat i l’estrès?

per Pep Viñas

En algun moment de la teva vida has arribat al punt de dir-te: ja no puc més, què faig? Segur que sí, tots hem tingut moments així, i fins i tot pot ser que estiguis passant per un d’aquests moments ara mateix, tranquil·litzat, i veuràs com  aquestes tècniques per gestionar estats de desesperació i angoixa et permetran afrontar la situació amb èxit

En primer lloc, per arribar a aquesta situació ha d’haver un cúmul de coses, per una sola cosa no s’arriba a estar desesperat, has analitzat quines coses estan passant o t’estan alterant perquè et sentis així? Fes una llista de les coses que creus que t’estan anant malament, sí, agafa paper i llapis i apunta que, encara que et faci mandra, les coses es veuen millor quan estan negre sobre blanc. Molt bé, ara apunta punt per punt cada cosa que fa que no et sentis bé, especifica tant com puguis i sigues explícit. Un cop escrit, tanca els ulls, pren una respiració profunda i deixa’t sentir les sensacions del teu cos. Encara que sembli un pas absurd ens serà molt útil per veure com evoluciona la massa del conflicte.

En segon lloc, i sabent què és allò que t’altera, surt al carrer, sí, surt al carrer i camina ràpid, corre, ves amb bici, rema, fes el que vulguis, però mou-te, i com que ja tens clares les causes del teu estat comença a donar-li voltes a tot mentre et mous. Encara que sé que no et ve de gust res, cal fer això, no et saltis aquest pas. Està plovent? Perfecte!, Quant temps fa que no  fas un passeig sota la pluja i permets que l’aigua regalimi per la teva cara?, crec que és una de les sensacions més revitalitzants que un pot tenir … Ja veus que no tens excuses …

Dic que aquest pas és necessari perquè així et poses en moviment exercint banda i banda del cos, i, com ja saps, cada costat del cos està regit per l’hemisferi oposat del cervell, de manera que pensar en els problemes mentre es fa exercici baixa la massa del conflicte en mantenir els dos hemisferis del cervell actius.

Ara que ja has processat part de la massa del conflicte estàs en condicions de veure com et sents, així que una altra vegada, tanca els ulls, pren una respiració profunda i deixa’t sentir les sensacions del teu cos. Què ha passat amb la sensació que tenies abans? Està igual?, ha augmentat?, Ha disminuït?, Ha desaparegut?

Sí ha desaparegut és que tan malament no  estaves… No era desesperació, era només una cosa problemàtica, però el fet d’estar-hi tan capficat no et deixava relativitzar, i aquest és un punt clau.

Quan et poses en moviment estàs exercint banda i banda del cos, cada costat del cos està regit per l’hemisferi oposat del cervell, de manera que pensar en els problemes mentre es fa exercici baixa la massa del conflicte en mantenir els dos hemisferis del cervell actius.

Si segueixes tenint aquesta sensació, hauries de notar que t’ha baixat la seva intensitat, i si no és així … segueix fent exercici.

Amb la sensació de no estar tan desesperat ha arribat l’hora de començar a plantejar-se una sèrie de preguntes per a cada causa de les apuntades anteriorment. La clau esta en, a través de les preguntes, donar-se compte de quines són les causes de la teva desesperació que et resultaran més fàcils de resoldre, i veuràs que per a cadascuna resolta et sentiràs millor.

Anem a per les preguntes:

  1.  Què faria jo si el que m’està passant el veiés en una altra persona? Què li diria? En moltes ocasions som capaços de veure solucions a la vida d’altres persones i en canvi quan estem enmig de la mateixa tempesta ni tan sols se’ns ocorren les solucions més senzilles. Fer això és dissociar-se de la situació, i encara que no és fàcil, és d’una eficàcia brutal. No et preocupis si veus que no ho aconsegueixes, és normal, estàs massa obcecat amb el problema encara.
  2.  Quin nivell d’importància té cada causa de la meva desesperació? En aquest cas et demanaré que les puntuïs del 0 al 10 partint que 0 és gens important, 5 important i 10 de vida o mort. Evidentment aquí tindràs una perspectiva de fins a quin punt és lògic estar preocupat (per cert, preocupat és estar ocupat per coses que encara no han passat, pre-ocupat…)
  3.  A qui puc demanar ajuda? Sempre podem buscar algú que ens ofereixi solucions o que directament pugui solucionar el nostre problema, o pot ser que hagi passat per una situació semblant i li puguis demanar consell …Demanar ajuda és una de les coses que ens costa més, ja que hem crescut amb la creença que demanar ajuda és dolent, ja a l’escola ens obligaven a fer les coses sols, i si demanaves ajudes (en els exàmens en deien copiar) et castigaven per fer alguna cosa dolenta … però aquesta creença la tractarem en un altre post …
  4. Quines accions puc fer jo per solucionar cada causa? Com puc dividir-les en petites accions que no em generin un conflicte? Quan dividim les accions en altres sub-accions, estem reduint l’exigència en la solució de les causes, i és més fàcil actuar. No t’oblidis de marcar terminis de les accions, i complir-los.

Amb tot això ja tens un pla d’acció davant la teva situació, ara només necessites començar a actuar, i ja saps, et vincules amb l’acció i et desvincules del resultat, doncs ara ja tens al teu inconscient programat amb un objectiu, i aquest ha vist que és realista, ecològic, específic i mesurable.

Si vols aprofundir una mica més et recomano les visualitzacions, i si aconsegueixes arribar a fer la visualització en un estat de relaxació òptim, ja és només qüestió de temps que temps aconseguir el teu objectiu.

Author: Pep Viñas

Pep Viñas
Nascut a Terrassa el 1977 als 35 anys passo per una experiència de vida que provoca un canvi en mi i començo a investigar i a profunditzar en les causes de les vivències que es donen a la vida. Investigo sobre la salut i la malaltia i descobreixo altres opcions que em permeten empoderar-me i auto responsabilitzar-me, i d’aquesta manera, poder prendre decisions que marquen el rumb de la meva situació.
Arran d’això em proposo donar a conèixer tot allò que he anat trobant i comprovant perquè tothom se’n pugui beneficiar…

sobre mi

1 comment

Deixa un comentari

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada