Positivitat

La positivitat no serveix

Com que la positivitat no serveix?

A veure, anem per parts …. La positivitat té sentit i et pot ajudar a veure la vida amb altres ulleres, però dic que no serveix de res perquè si aquesta positivitat no està sustentada per unes creences que la reafirmin o uns coneixements que la sustentin no deixa de ser una màscara emocional.

Durant un procés de malaltia són moltíssimes les persones que es creuen amb el dret de donar-te consells sense que els demanis, i moltes vegades aquests consells vénen de persones que no poden entendre la solitud de la malaltia. Només els que han passat per un procés d’aquest tipus poden entendre com un es pot sentir, i és insofrible sentir a persones que no tenen aquesta experiència dir-te; Has de ser positiu, cal que tinguis positivitat !!!

En primer lloc no has de fer res, el “haver de” indica obligació i obligat obligat, només hi ha el viure, menjar, beure aigua neta … Voler que algú sigui positiu és imposar la percepció de la persona que ho explica.

Davant la malaltia el positivisme ve determinat per diversos factors. Entre ells hi ha el moment en què la persona es troba. En la fase inicial de la malaltia es produeix un dol amb les seves respectives fases de negació, ràbia, depressió, comprensió i acceptació, i és només quan s’ha fet aquest procés que la persona està preparada per afrontar el seu estat.

Mantenir una actitud positiva durant aquest procés de dol evita que es faci completament el curs, i al final pot resultar contraproduent, ja que les etapes s’han de passar i si alguna d’aquestes no acaben el seu procés pot ser que surtin amb el temps i que la corba de la recuperació anímica es vegi truncada en algun moment provocant recaigudes.

Què fer per recuperar la positivitat?

En primer lloc, prendre consciència en tot moment de la fase en què ens trobem, això permet tenir un control sobre la situació, que tot i no evitar poder sentir-se malament, permet tenir la sensació de control.

Si l’educació emocional formés part de la nostra societat i aquells que envolten a persones en aquestes fases entenguessin això, deixarien d’imposar la seva realitat desitjada. Aquells que pateixen el procés permetrien que aquest seguís el seu camí i deixarien d’intentar ocultar els símptomes anímics a través de medicació que si bé és cert que els mitiguen, no deixen de prolongar els estats quan darrere no hi ha una via d’escapament cap a la seva expressió i la comunicació sobre ella.

És molt important distingir entre el dol i la depressió profunda, encara que en ambdós casos hi ha etapes similars. A la primera hauríem de permetre seus estats i rebre el suport d’aquells éssers estimats, sense jutjar, simplement acompanyant, parlant i raonant el per què es produeix, però mai menyspreant l’estat, ja que això fa que el que el pateix es senti incomprès i encara s’enquisti més. En el segon cas es requereix, la majoria de vegades, d’un professional que permeti treure allò que acaba generant la pressió.

Factors clau de la positivitat

Un dels factors que he vist que són claus, és el tenir objectius, el tenir un per què val la pena seguir endavant, un estímul que permeti a la persona deixar de donar voltes al voltant del mateix i posar el focus a una finalitat, ja que quan es té un objectiu es pot caminar cap a ell, i cada pas que ens acosta augmenta la seguretat, la força, la passió i la positivitat.

Un altre factor clau és el coneixement del procés de la malaltia, i no estic parlant de les conseqüències si les coses no van bé, això es pot conèixer però mai donar-li credibilitat. Parlo d’entendre les lleis de la malaltia per poder sentir en el teu cos en quin moment et trobes .

En fi, si ets una persona a qui li han diagnosticat una malaltia o coneixes d’algú que està en aquesta situació deixa que l’estat anímic segueixi el seu curs, parla-, comenta-ho, i permet que els que estan amb tu siguin còmplices d’aquest procés i t’acompanyin, ja que aquest és un camí que viscut en soledat porta un pes molt important, i per què no deixar que el pes quedi repartit per poder acabar el camí amb la major fluïdesa i aconseguir una positivitat amb fonaments? …

 

  Share:

Author: Pep Viñas

Pep Viñas
Nascut a Terrassa el 1977 als 35 anys passo per una experiència de vida que provoca un canvi en mi i començo a investigar i a profunditzar en les causes de les vivències que es donen a la vida. Investigo sobre la salut i la malaltia i descobreixo altres opcions que em permeten empoderar-me i auto responsabilitzar-me, i d’aquesta manera, poder prendre decisions que marquen el rumb de la meva situació.
Arran d’això em proposo donar a conèixer tot allò que he anat trobant i comprovant perquè tothom se’n pugui beneficiar…

sobre mi

Deixa un comentari

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada